Projecte finançat per CDTI amb fons de la Unió Europea. L’objectiu del projecte és la construcció d’una eina que automàticament abordi el problema de la identificació de notícies falses i permeti identificar i delimitar les comunitats d’usuaris que les propaguen. L’objectiu és el monitoratge de les xarxes socials i els principals llocs d’internet per a detectar de manera primerenca les notícies falses, les seves rutes de propagació i el perfil dels seus principals propagadors. Sobre la base d’aquesta informació, l’eina proporcionarà contramesures com ara agregació de notícies (news aggregation) juntament amb les evidències que les suporten, així com les comunitats i usuaris de confiança que puguin ajudar a compartir i propagar-les, juntament amb el seu nivell de credibilitat.

Les xarxes socials han potenciat un model nou de comunicació entre les persones. No obstant això, esdeveniments com les filtracions de dades de Snowden o el recent escàndol de Cambridge Analytica han portat a la desconfiança generalitzada de les persones respecte a les xarxes socials, fins al punt d’haver-se creat una campanya global per a la massiva acte-eliminació de comptes d’usuaris de Facebook. Notícies falses i desinformacions, xarxes de bots, i en definitiva, la manipulació, semblen estar a l’ordre del dia en esdeveniments com el Brexit, les eleccions estatunidenques, el Referèndum català o el conflicte diplomàtic de Qatar.

La desinformació pot arribar a tenir implicacions desastroses no sols a nivell social, sinó també econòmic. Segons Forbes, en 2013 es van perdre 130 bilions (americans) de dòlars en el mercat de valors en qüestió d’uns minuts després que es publiqués un tuit sobre una “explosió” que havia ferit a Barack Obama. I és que l’impacte de la desinformació també aconsegueix a l’entorn econòmic, en alguns casos com l’anterior, amb un efecte molt negatiu.